Cuidar la Salut Intestinal: clau en Malalties Autoimmunes

Vivim en un moment en què cada vegada hi ha més persones diagnosticades amb una malaltia autoimmune:
Hipotiroïdisme autoimmune, artritis reumatoide, psoriasi, celiaquia, lupus, diabetis tipus 1, esclerosi múltiple, colitis ulcerosa, Crohn…

I, així i tot, encara hi ha molt desconeixement sobre què és realment l’autoimmunitat i què podem fer per cuidar-nos quan el sistema immunitari comença a reaccionar contra el propi cos.

Perquè sí: hi ha factors que no podem controlar.
Però també n’hi ha molts que sí podem atendre.

I un dels més importants és la salut de la paret intestinal.

Hi ha molts factors que sí podem atendre i gestionar

Què és l’autoimmunitat?

Una malaltia autoimmune apareix quan el sistema immunitari —que està dissenyat per defensar-nos de virus, bacteris o agressions externes— deixa de reconèixer correctament què és “propi” i què no.

És a dir: el cos activa mecanismes de defensa… contra els seus propis teixits.

Aquesta resposta genera inflamació i, amb el temps, pot acabar lesionant estructures concretes:

la tiroide
les articulacions
la pell
el sistema nerviós
l’intestí
el pàncrees
etc.

Moltes vegades, abans que hi hagi una malaltia clarament diagnosticada, ja hi ha anticossos elevats.

És el cos avisant.

I aquí hi ha una idea molt important: tenir anticossos ja indica que el sistema immunitari està reaccionant.

Què hi té a veure l’intestí?

Quan determinades molècules alimentàries arriben insuficientment degradades a l’intestí (per exemple per manca d’acidesa a l’estómac) i, a més, es troben amb una barrera intestinal més permeable del que seria esperable, poden acabar passant al torrent sanguini.

El sistema immunitari detecta aquestes molècules com a substàncies estranyes i activa mecanismes de defensa per neutralitzar-les.

En algunes persones amb predisposició genètica i en determinats contextos inflamatoris, es pot produir el que s’anomena mimetisme molecular: algunes estructures d’aquestes substàncies tenen certa similitud amb proteïnes pròpies del cos.

Això pot afavorir que el sistema immune, a més d’atacar la substància estranya, també reaccioni contra teixits propis:

tiroide
articulacions
pell
pàncrees
sistema nerviós
etc.

Amb el temps, si la inflamació, la permeabilitat intestinal i l’activació immune es mantenen, aquesta resposta pot cronificar-se i generar la malaltia autoimmune.

Important a tenir en compte:

Quan la barrera intestinal es veu alterada —el que moltes vegades s’anomena augment de permeabilitat intestinal—, el sistema immunitari està molt més exposat i activat.

I això pot afavorir:

inflamació sostinguda
activació immunitària
més producció d’anticossos
brots
simptomatologia més intensa

No és “la causa única” de totes les malalties autoimmunes.
Però sí que és una peça molt important.

Cuidar la mucosa intestinal. Necessita:

nutrients suficients
descans digestiu adequat
regulació emocional
microbiota saludable
menys inflamació constant

I també necessita reduir l’exposició a substàncies que poden irritar-la o activar més el sistema immunitari.

Alguns potencials agressors habituals de la paret intestinal:

Gluten

En persones amb predisposició immune o amb permeabilitat intestinal alterada, el gluten pot afavorir més activació immunitària i inflamació.

El gluten és una proteïna amb molta capacitat d’erosionar la barrera intestinal perquè és difícil de degradar i, sobretot el gluten actual, que ha estat molt modificat i hibridat.

La paret intestinal està formada per cèl·lules unides per unes estructures anomenades tight junctions (unions estretes). Aquestes unions actuen com una “porta reguladora”: decideixen què passa al torrent sanguini… i què no.

Diverses investigacions han observat que, en algunes persones, fragments del gluten poden estimular l’alliberació d’una proteïna anomenada zonulina, que participa en la regulació de la permeabilitat intestinal.

Quan aquesta regulació s’altera:
les unions entre cèl·lules es poden tornar més obertes del que seria desitjable.

I això facilita el pas de:

fragments alimentaris
toxines
substàncies inflamatòries
components bacterians

cap al torrent sanguini.

** Per cert, si vols reduir o evitar el gluten a la teva alimentació, no serà una bona idea comprar productes alimentaris sense gluten, sinó, directament, aliments que no en duguin. Aquí te’n deixo més informació.

Caseïnes de vaca

Les proteïnes làctiques de vaca també poden resultar irritants en algunes persones amb autoimmunitat o inflamació intestinal perquè són unes proteïnes molt grans i, a més, amb molt potencial de generar mimetisme molecular (allò que s’assemblen a part d’estructures del teu cos):

Sobretot:

llet
batuts lactis
formatges molt processats
postres lactis industrials

Per tant, si sospites que pots tenir una malaltia autoimmune, millor que prenguis làctics d’ovella i de cabra (amb les proteïnes més petites) i fermentats, en format iogurt, quefir o formatge artesà. Aquí també hi pots trobar més recursos.

Estrès

Quan parlem d’estrès, moltes vegades pensem només en “anar accelerades” o “tenir moltes coses al cap”.

Però el cos no viu l’estrès només a nivell emocional.
El viu també a nivell físic, hormonal, digestiu i immunitari.

I un dels sistemes que més pateix sota estrès crònic és l’intestí.

Estressat, el cos prioritza sobreviure, no pair

Quan el cervell interpreta que hi ha una situació d’alerta:

preocupació constant
pressa
ansietat
hipervigilància
falta de descans
sobrecàrrega emocional
tòxics habituals

activa el sistema nerviós simpàtic: el famós mode “lluita o fugida”.

En aquest estat, el cos entén que la prioritat és escapar, defensar-se i/o reaccionar ràpid. No pair bé.

Per això, sota estrès:

disminueix la producció d’àcid gàstric
es redueixen enzims digestius
canvia la motilitat intestinal
les parets de l’intestí es fan més permeables per deixar passar més ràpidament molècules aprofitables per poder cremar-les si cal
es modifica el flux sanguini digestiu

I això pot afavorir que fragments d’aliments insuficientment degradats arribin amb més facilitat al torrent sanguini i s’activi l’alerta immune i el mimetisme molecular.

*Aquí també et deixo recursos per entendre millor l’estrès i gestionar-lo.

L’autoimmunitat no apareix d’un dia per l’altre ni acostuma a dependre d’una sola causa. Normalment és el resultat de molts factors sostinguts en el temps: predisposició genètica, inflamació crònica, estrès, alteracions digestives, activació immune constant i una barrera intestinal que ja no protegeix com hauria.

Cuidar la salut intestinal és entendre que gran part del sistema immunitari viu i actua al voltant de l’intestí. Potser no podem controlar-ho tot però, sí podem reduir inflamació, millorar la digestió, descansar millor, gestionar l’estrès i disminuir aquells estímuls que constantment irriten el cos.

Sovint, quan el cos deixa d’estar tan sobrecarregat, respon millor, es regula millor i recupera part de la calma que havia perdut.