A l’estiu no hi ha coliflor ni carxofes!

Menjar no és només assimilació de nutrients, també és un acte social, cultural i d’Autocura i AutoRespecte.

Menjar té a veure amb els ritmes i l’atenció. Menjar bé significa recuperar el temps per cuinar, per compartir taula i per escoltar el propi cos. No es tracta de seguir dietes, com de construir una relació equilibrada amb el menjar: plaent i respectuosa amb les teves necessitats físiques i emocionals ara i avui. I, actualment, passa que l’excés d’informació a les xarxes sobre què és saludable i què no, sovint ens porten a atendre l’alimentació més des del cap que des del cos i atenent a les directrius que marca la indústria alimentària, que té l’objectiu de fer diners, no de promocionar la teva Salut, això és cosa teva.

Alhora, menjar implica relació amb el territori, amb els cicles naturals i amb les persones que el produeixen. Menjar bé és prioritzar aliments reals, gens o poc processats, de proximitat i, per tant, de temporada, als que tu dediques temps, diners, energia i cura a transformar-los per tu i la teva família. Així també, menjar és una decisió política que facilita o no la sobirania alimentària del territori on vivim. Alimentar-nos és una eina, també, de transformació social i ecològica.

La Natura ens ofereix el que ens cal a cada moment. Així doncs, per respecte i coherència amb els agricultors que ens abasteixen i, per respecte i coherència amb el que ens cal en aquell moment de l’any, és necessari menjar de temporada. Però, de la temporada del lloc on ara vius.

Per si et serveix, aquí et deixo les hortalisses, fruites i verdures d’estiu:

Hi ha matisos però, no gaires. Per exemple, jo ara estic al Pallar Sobirà, i, als horts de muntanya elevada, hi pot haver flors de bròcoli i coliflor (per les nits fredes o fresques) però… en general, com que la majoria de nosaltres ens abastim d’agricultors i no d’autocultiu, crec que aquest dibuix és realista amb el que pots o hauries de trobar-te al mercat.

Hortalisses:

Carabassó
Tomàquet
Pebrot
Albergínia
Mongeta tendra
Patata nova
Pastanaga
Remolatxa
Cogombre, aquest, fent-nos una mica de trampa al solitari, el podem considerar Verdura pels seus principis amargs

L’estiu és la gran estació dels fruits i, la majoria d’aquestes, a partir de l’octubre, quan ja baixa força la llum de Sol, les deixarem de tenir (i, per tant, de menjar, hauríem). Ens quedarem amb patata, remolatxa i pastanaga, d’aquestes, que són de sota terra.

Verdura:

Ceba tendra i ceba seca (nova collita)
Porros, segons la zona
Enciam, et proposo buscar-ne de varietats petites i fosques
Api (segons la zona)
Bleda
Raves
Brots germinats, de llavors de verdura (millor no d’hortalisses o llegums)
Ortiga
Alfàbrega, julivert i altres herbes aromàtiques fresques.

Si t’ajuda, aquestes altres són d’hivern i no hauries de trobar-ne a l’estiu: totes les cols en fulla i en flor, carxofes, escarola, espinacs, naps…

Fruita:

Albercocs (acabant segons la zona)
Préssecs
Nectarines
Paraguaians
Prunes
Cireres (sobretot a l’inici de l’estiu, ara ja en queden poques o cap varietat)
Meló
Síndria
Pera de Sant Joan
Gerds, mores i altres petits fruits segons la zona.
Figues de moro i Figues (a partir d’agost)
Raïm primerenc (final d’estiu)

A la tardor vindran les pomes i les magranes. A l’hivern les mandarines i taronges però, ara no n’és temporada.

Espero que aquesta informació et faciliti estructurar la teva compra, el teu abastiment d’aliments i, per tant, també, a sincronitzar-me amb allò que ens cal a cada moment de l’any, que és el que la Natura ens ofereix.