Menjar no és només assimilació de nutrients, també és un acte social, cultural i d’Autocura i AutoRespecte.

Menjar té a veure amb els ritmes i l’atenció. Menjar bé significa recuperar el temps per cuinar, per compartir taula i per escoltar el propi cos. No es tracta tant de seguir dietes com de construir una relació equilibrada amb el menjar: plaent i respectuosa amb les teves necessitats físiques i emocionals ara i avui.

I, actualment, passa que l’excés d’informació a les xarxes sobre què és saludable i què no, sovint ens porta a atendre l’alimentació més des del cap que des del cos i atenent les directrius que marca la indústria alimentària, que té l’objectiu de fer diners, no de promocionar la teva Salut. Això és cosa teva.

Alhora, menjar implica relació amb el territori, amb els cicles naturals i amb les persones que produeixen els nostres aliments. Menjar bé és prioritzar aliments reals, gens o poc processats, de proximitat i, per tant, de temporada, als quals tu dediques temps, diners, energia i cura per transformar-los per a tu i la teva família.

Així també, menjar és una decisió política que facilita o no la sobirania alimentària del territori on vivim. Alimentar-nos és una eina, també, de transformació social i ecològica.

La Natura ens ofereix aliments diferents en cada moment de l’any. Així doncs, per respecte i coherència amb els agricultors que ens abasteixen i amb els cicles del territori on vivim, és necessari menjar de temporada.

Però de la temporada del lloc on ara vius.

I la tardor és especialment interessant perquè és una estació de transició. A l’inici encara conviuen alguns dels últims fruits de l’estiu amb els aliments que aniran guanyant protagonisme a mesura que disminueixen les hores de llum i arriba el fred.

Per si et serveix, aquí et deixo les hortalisses, fruites i verdures de tardor:

Hi ha matisos, és clar. No és el mateix la tardor al Maresme que al Pallars, ni una zona litoral que una zona de muntanya. L’altitud, les temperatures, les pluges i fins i tot com hagi anat aquell any poden avançar o endarrerir les collites.

I també hem de tenir present que la tardor dura tres mesos: el que trobem a finals de setembre i octubre no serà exactament el mateix que trobarem al novembre o al desembre.

Però, com que la majoria de nosaltres ens abastim d’agricultors i no d’autocultiu, crec que aquest llistat és realista amb el que pots o hauries de trobar-te al mercat.

Hortalisses:

Carabassa
Moniato
Patata
Pastanaga
Remolatxa
Rave
Xirivia
Tomàquet, pebrot, albergínia i carabassó, només a l’inici de la tardor i segons la zona (AL NOVEMBRE JA NO)

A l’inici de la tardor encara podem trobar alguns dels fruits de l’hort que ens han acompanyat durant l’estiu. Però no haurien d’acompanyar-nos tot l’hivern.

A mesura que disminueixen les hores de Sol i baixen les temperatures, tomàquets, pebrots, albergínies i carabassons van desapareixent de manera natural dels nostres horts.

I van guanyant protagonisme les hortalisses d’arrel i les que es poden conservar durant més temps: carabasses, moniatos, patates, pastanagues, remolatxes…

Per tant, la tardor no és una fotografia fixa: és una transició.

Verdura:

Ceba
Porro
Enciam
Escarola
Bleda
Espinacs
Api
Fonoll
Naps
Raves
Carxofa a tardor avançada segons el fred
Col
Col kale i altres cols de fulla
Bròcoli
Coliflor
Brots germinats de llavors de verdura
Ortiga
Julivert i altres herbes aromàtiques adaptades al fred

A mesura que avança la tardor, tornen les fulles, les tiges i les flors (de les cols i carxofa, sobretot) que prefereixen temperatures més fresques.

És el moment en què comencem a retrobar-nos amb escaroles, espinacs, cols, bròquils i coliflors.

Però compte amb una idea important: que comencin a aparèixer a la tardor no significa que tota la tardor sigui el seu millor moment. Algunes varietats es planten o comencen el seu cicle ara i arribaran al seu punt òptim ja entrat l’hivern.

I aquí és on té molt més sentit mirar el mercat i preguntar a qui cultiva que no pas consultar una llista tancada d’internet.

Si a l’estiu et deia que no tocaven coliflors ni carxofes, ara comencem a entrar, progressivament, en el territori de les cols, les fulles i les flors d’hivern.

Fruita:

Pomes
Peres
Raïm
Figues, a l’inici de la tardor
Magranes
Caquis
Codonys
Castanyes
Nous, avellanes i altres fruits secs de nova collita
Mandarines, cap al final de la tardor i segons varietat i zona

La tardor també marca un canvi molt clar en la fruita.

Deixem enrere préssecs, nectarines, albercocs, cireres, síndries i melons. I arriben les pomes, peres, magranes, caquis, codonys i fruits secs.

El raïm i les figues ens recorden encara el final de l’estiu, mentre que les primeres mandarines ens anuncien que ens acostem a l’hivern.

I aquí també és important no avançar-nos.

Que al supermercat hi hagi taronges pràcticament tot l’any no significa que en sigui temporada. Les mandarines més primerenques poden començar a arribar durant la tardor, però el gran moment dels cítrics serà amb el fred i l’hivern.

De la mateixa manera que a l’estiu no necessitem taronges, a finals de tardor tampoc necessitem continuar menjant síndria, meló o préssecs portats de l’altra punta del món.

Menjar de temporada no significa memoritzar calendaris.

Significa tornar a mirar què passa fora.

Observar què hi ha als horts, què porta el pagès al mercat, quins aliments apareixen, quins desapareixen i com va canviant la nostra manera de cuinar a mesura que canvia l’estació.

La tardor ens convida a deixar progressivament els aliments més aquosos i refrescants de l’estiu i recuperar arrels, fulles, cols, carabasses, bolets, fruits secs i fruites pròpies d’aquesta època de l’any.

Et deixo el llistat de fruites, hortalisses i verdures d’estiu per si et cal.

I….si vols participar en el Repte d’Organitzar els teus Menús tenint en compte la temporada, aquí en tens la informació! Que no et passi per alt la data.

Espero que aquesta informació et faciliti estructurar la teva compra, el teu abastiment d’aliments i, per tant, també, sincronitzar-te amb allò que ens ofereix la Natura a cada moment de l’any.