Què prioritzo menjar ‘eco’?

Estic escrivint aquest article amb els peus en remull a la Noguera de Vall Ferrera. Me sento afortunada…

Me podria passar que se’m caigués l’ordinador a l’aigua i… me donaria molta feina posar-hi remei i… així i tot, me compensa estar escrivint aquí!

El que avui vull dir-te té força a veure amb aquest moment ‘natural’ i ‘autèntic’ que estic vivint ara.

Fotografia: Ramaders La Xaisqueta, València d’Àneu (agraïda)

El menjar que mos duem a la boca i, per tant, que formarà part de nosaltres en els dies vinents, hauria de ser ‘natural’ i ‘autèntic’. Hauria d’haver estat a la natura no fa gaire i ens hauria d’aportar aquella energia.

Però, aquest paradigma alimentari ja fa temps que no existeix i, la majoria dels  ‘aliments’ (o productes) que mengem no en són gaire de naturals.

Per aquest motiu, força famílies es plantegen buscar i comprar aliments ecològics perquè saben dels molts afegits i tòxics legals que duen els productes alimentaris que compren.

Força famílies busquem aliments ‘ecològics’ perquè sabem dels molts afegits i tòxics legals dels productes alimentaris.

En aquest camí de buscar aliments més naturals, compren productes ‘eco’.

I, força d’aquestes famílies comencen comprant ‘eco’ la fruita i la verdura.

No sé per què hi ha aquesta tendència, igual perquè cada vegada hi ha més pagesos compromesos amb el benestar dels humans, de les plantes, dels animals i de l’entorn en el qual vivim, i no només pel rèdit econòmic a costa d’empobrir i toxificar la terra i els aliments. I, com que cada vegada n’hi ha més, és més fàcil trobar verdura i fruita sense gaires tòxics.

És més fàcil trobar fruita i verdura sense gaires tòxics.

Però, aquests no són els aliments més toxificats!

Dic, no sé perquè s’escull començar a comprar ‘eco’ les fruites i les verdures, però, jo, no ho trobo encertat (tot i la importancia de menjar aquests aliments lliures de tòxics).

Lo més important que consumim eco són els aliments d’origen animal terrestre (si és que en consumim a casa): carn, làctics i ous.

El més important que consumim ‘eco’ és

la carn, els làctics i els ous.

Ha d’arribar el missatge a les famílies que els ramaders intensius ‘alimenten’ els seus animals amb hormones de creixement i antibiòtics amb una mirada posada en el rèdit econòmic i no en el benestar animal, humà i mediambiental. Que els tenen estabulats (o engabiats) forçant-los les hores de llum perquè creixin més de pressa, que els donen pinsos amb un objectiu anabòlic (no alimentari) i, estressen els animals per activar el seu creixement i no el seu benestar.

Si som una família que mengem aliments que provenen dels animals, ens ha d’importar el seu benestar i com han viscut fins a la seva mort. Ens ha d’importar l’impacte de la vida d’aquest animal sobre l’entorn on s’ha desenvolupat i, també, ens ha d’importar quines toxines ens passaran al nostre organisme quan mos mengem aquells ous, làctics o carn.

Si som una família que consumim aliments provinents d’animals, ens ha d’importar el seu benestar!

Els animals encapsulem les toxines orgàniques dins els nostres greixos. I, fixa’t els ous i els làctics, són greixos dels animals que nosaltres mos mengem (també la carn té una part de greix).

Que creus que et menjaràs quan et facis un ou d’una gallina provinent de ramaderia intensiva? i un iogurt del ‘súper’? i la carn picada que poses als macarrons?

Doncs:

• disruptors endocrins que alteraran les teves hormones (i les dels teus fills)
• antibiòtics que, com a poc, malmetran la teva microbiota (indispensable per estar en salut) i propiciaran la teva resistència als antibiòtics (ineficaços quan els necessitis).
• hormones anabòliques que faciliten la proliferació descontrolada de cèl.lules.
• pesticides provinents dels grans amb els quals han estat ‘alimentades’.
• cèl.lules transgèniques d’aquells derivats de la soja o el milloc (en el millor dels casos)
• no segueixo per no excedir-me!

D’aquesta manera,

Menjar un ou pot ser un gran acte de salut o un gran tòxic, en funció de com hagi viscut la gallina que ha post aquel ou.

Menjar un ou pot ser un acte de salut i, també, un gran tòxic.

Pot ser un greix meravellós o un tòxic espectacular pel teu organisme.

I el mateix passa amb els làctics i la carn.

Els ramaders extensius cuiden els animals i cuiden el terreny en el qual viuen, peixent-se les pastures i evitant la forestació dels terrenys de pastura i agrícoles. I, també, com a resultat, et cuiden a tu i a la teva família oferint-vos aliments d’origen animal de qualitat, que et poden ajudar a mantenir i millorar la vostra salut (versus una ramaderia intensiva que cuida la seva butxaca, malmet l’entorn, maltracta els animals, i t’ofereix productes carregats de tòxics pel teu organisme).

És cert que és més fàcil trobar un pagès ‘eco’ que un ramader ‘eco’ a Catalunya però, n’hi ha i molts!

Si la teva família consumeix ous, làctics o carn, t’animo a buscar-los i, que aquests aliments siguin els primers que arribin lliures de tòxics al teu rebost!

ELS RAMADERS EXTENSIUS CUIDEN ELS ANIMALS I CUIDEN EL TERRENY EN EL QUAL VIUEN, PEIXENT-SE LES PASTURES I EVITANT LA FORESTACIÓ DELS TERRENYS DE PASTURA I AGRÍCOLES. 
TAMBÉ ET CUIDEN A TU I A LA TEVA FAMÍLIA!

Altres reflexions entorn aquest tema:

• si compro a ramaders extensius, és més fàcil que siguin de proximitat, oi? Vull col.laborar amb l’economia del meu entorn?
• és sostenible pel planeta la ramaderia intensiva?
• que busco quan menjo carn? nutrients biodisponibles que m’equilibrin el sistema immune? que obtinc quan la carn que menjo és de ramaderia intensiva?
• perquè les nenes cada dècada tenen la regla abans?
• perquè cada cop hi ha més malalties relacionades amb la regulació hormonal?

Us animo a reflexionar-hi, també!

un gran somriure!

Judit Camp i Nus

juditcampinus@gmail.com

Per què cada cop hi ha més malalties relacionades amb la regulació hormonal?