
Ancestralment, la cura i prevenció de la Salut l’hem fet a través de les plantes medicinals. Les dones sàvies de cada família, poble i zona (també homes però, en menor mesura) coneixien els principis actius de les plantes i els seus usos per gestionar les molèsties habituals de salut de les persones del seu entorn.
També trobem les plantes als inicis de molts dels medicaments, fins i tot actuals. La farmacopea d’avui encara s’hi sustenta i n’extracta (o sintetitza) els seus principis actius.
Nosaltres, familiarment, utilitzem la planta sencera i, això fa, que la seva potència terapèutica estigui molt més biològicament equilibrada i, els possibles efectes adversos, rebaixats o inexistents (tot i que les hem de conèixer necessàriament abans de prendre-les).
si tu prens infusions,
Saps per què no n’ofereixes als teus fills?
Força adults, per la nostra autocura, prenem infusions de plantes medicinals regularment però, en canvi, no n’acostumem a oferir als nostres infants i, no hi ha cap motiu per no fer-ho. Al contrari, és una bona manera de guarir petites molèsties de salut habituals en ells com mucositat, mal de panxa, agitament, irritació de les mucoses, …
L’únic punt a tenir-hi cura, és no oferir-los plantes molt diürètiques o irritants.
També és una bonica manera d’apropar la natura als infants, mostrant-los que, molt sovint, ens ofereix allò que necessitem per sentir-nos en equilibri!
Les plantes, les podem collir nosaltres mateixos, també en família, si les coneixem bé. O bé, podem comprar-les a l’herboristeria de confiança.
Us imagineu quin aprenentatge recollir en família els nostres propis guariments, assecar-los a casa i tenir a la nostra cuina l’armari dels pots de les plantes remeieres seques per quan les necessitem o ens vinguin de gust?
Recollir en família els propis guariments!
(una bona guia de camp en pot ser un inici)
Si no les coneixeu, una bona guia de camp és una gran eina per començar amb les més usuals, que no tenen per què ser més de 5 o 7 (ja anireu ampliant).
Si decidiu collir-les, recorda que:
- Les heu de conèixer
- No collir-les a les vores dels camins (fàcilment estaran contaminades)
- La millor hora per agafar-les és entre les 10:00h i les 11:00h (abans poden estar humides i, després, torrades o tancades).
- No agafeu l’arrel de la planta si no us cal (l’exterminaríeu)
- Mai colliu totes les branques/fulles/flors de la planta. Si en deixeu una part, la planta pot regenerar-se i vosaltres gaudir-ne).
- Deixar-la assecar en un lloc ventilat i, després, guardar-la en pots foscos (la llum n’oxida els principis actius amb més facilitat).
Si, en canvi, decidiu comprar-les:
- Demaneu que siguin de proximitat (a Catalunya hi ha molt bons agricultors de planta medicinal)
- Demana veure la planta (dins un ‘sobret’ no veus que hi ha dins).
- Compra a granel perquè vosaltres pugueu fer la barreja de plantes (no sempre ens interessa barrejar les mateixes).
- Tingueu en compte que la majoria dels ‘sobrets’ de les infusions (almenys les comercials) estan fets de microplàstics. Això vol dir que quan els poseu en aigua calenta, es faran més disponibles i acabaran a la vostra sang i vísceres.
Per decidir quines plantes de les que tenim infusionem:
- Primer dona-les a provar per separat a l’infant (per no barrejar una planta que no li agradi, seria una pena).
- La saviesa popular diu que la millor sinergia* és la de 3 plantes.
- Sinergia: és l’actuació en conjunt dels seus principis actius que, és més poderosa que per separat.
- Escull en funció de l’efecte terapèutic que vulguis aconseguir (o, si ja tens experiència, per la que et o li demani el cos).
- També podem sinergiar diversos efectes terapèutics, per exemple, un infant que té tos i li costa dormir, buscarem una planta que l’ajudi a baixar la irritació de la mucosa i, també, una que l’ajudi a relaxar-se per agafar el son.
No bullis les plantes!
A l’hora de fer la infusió, és molt important que:
- Posar la planta que vulgueu infusionar en aigua calenta (just abans de bullir). Només hem de bullir les arrels o branquetes gruixudes. Però, la majoria són fulles i flors i, aquestes, no les hem de bullir sino escaldar.
- Un cop escaldada, deixa-la tapada uns 5 minuts (no gaire més). Si deixeu passar massa temps, passaran a l’aigua tanins i altres principis que no ens interessen.
- Quan ja estigui colada, la podeu deixar uns minuts o hores abans de prendre-la però, no d’un dia per l’altre. S’aniria oxidant.
- Si heu fet la infusió amb planta sencera (no pols), podeu reutilitzar aquestes herbes per una prop era infusió: encara tenen principis actius disponibles per vosaltres!
- I, molt i molt important! Les herbes tenen el seu propi gust, no l’emmascareu amb sucre. El sucre és un tòxic pel nostre organisme, on es salva per cap dels cantons!
- Si us cal un punt de dolçor extra, podeu tenir en compte les fulles d’estèvia o la canyella.
- També un raig de llimona acompanya bé algunes infusions.
- La mel pot ser una opció eventual per la seva capacitat antibacteriana i immunològica, sempre que sigui mel de qualitat i crua (que no hagi estat bullida per l’industrial). A Catalunya hi ha bons i respectuosos apicultors, no ens cal anar a trobar mels industrialitzades o, probablement, el tracte a aquelles abelles no ha estat com ens agradaria i la qualitat de la mel és minsa.
- Ara bé, no ens hem de fer una infusió per la mel! El sentit de la infusió és la connexió amb la natura que ens aporta i el seu efecte terapèutic en nosaltres i els nostres infants.
Quina planta trio?
Aquí un llistat de plantes absolutament segures pels infants de més de 3 anys, excepte que aquest hi tingui alguna sensibilitat especial (també és possible oferir infusions a infants més petits però, en aquest cas, millor abans consulta a un fitoterapeuta, o prefessional sanitari).
- Per cuidar les mucoses, sobretot respiratòries, quan tenen tos: malva, calèndula, plantatge, violeta…
- Per cuidar la mucosa digestiva i facilitar les digestions: fonoll, regalèssia, milflors, marialluïsa, malva, tarongina…
- Per quan hi ha risc d’infecció (sobretot amb mocs): orenga, farigola, …
- Per facilitar el son i baixar sistema nerviós: tarongina, marialluïsa, lavanda, flor de taronger,…
- Si el que tenen és malsons: els podem posar un saquet d’artemisa i lavanda sota el coixí (i si l’hem fet nosaltres artesanalment, encara millor).
- Per cuidar petits desequilibris entorn el cicle menstrual (menarquia): milflors, saüc, calèndula i una mica d’hisop.
- Per quan estan constipats i amb mal de cap (inclús febre): saüc, camamilla, farigola, …
- Per quan porten uns dies amb la ràbia i l’agressivitat més pujades: ortiga, dent de lleó, milflors, flor de taronger, tarongina, …
- Per potenciar sistema immune en aquelles temporades que ‘ho pilla tot’: ortiga, sajolida o saüc
- Per la cura dels ulls: rosa canina
- Si tenen estrenyiment: flor de malva macerada o dent de lleó infusionat.
- Si avui té un dia que ‘no tira’, podem ajudar-lo a activar-se preparant-se una infusió de sajolida i/o romaní (no gaire concentrada).
Avui hem parlat d’infusions però, tingueu en compte, també les espècies. Són unes altres grans oblidades en els infants!
Podríem tenir a la cuina i anar provant quines són les que més els agraden: pebre, safrà de veritat, canyella, comí, nou moscada, coriandre, cardamom, gingebre, clau, llavors de mostassa, …
Ens aportaran un extra d’aroma i tot el seu potencial terapèutic. Per exemple, el gingebre és molt antiinflamatori, la canyella ajuda a controlar el sucre en sang o el comí és força digestiu.
Un altre gran ús de les herbes i espècies a la cuina és tenir-les barrejades i macerades amb oli d’oliva, del que fem servir per amanir. Podem tenir-ne un amb romaní, un altre amb orenga, un amb cúrcuma i/o amb gingebre.
És una altra gran manera d’incloure els principis actius de les plantes al nostre dia a dia i, és una elaboració que podem fer amb els nostres infants.
Parlant de plantes, vull fer un últim apunt de prudència entorn dels olis essencials. Vivim en un moment en el qual els olis essencials estan molt a l’abast de les famílies i, es poden obtenir amb facilitat. Per aconseguir un potet d’oli essencial, es necessiten quilos de planta i, per tant, pots imaginar com estan de concentrats allí els seus principis actius.
Sense posar en dubte la seva capacitat terapèutica, és molt important per mi fer arribar el missatge que el seu ús no és banal i pot ser perillós si no es fa amb molt coneixement.
Els infants mai han d’ingerir olis essencials. Si excepcionalment es fessin servir en infants el seu ús sempre ha de ser tòpic molt diluït o en difusió, i, només d’aquells olis més suaus i menys hepatotòxics.
Judit Camp i Nus juditcampinus@gmail.com
Facilitadora de Salut i Alimentació Conscient. Experta en Fitoteràpia (plantes medicinals).