Engreixen els greixos?

Tot aquest lio mental que tenim amb el greix corporal i els greixos és un joc de paraules i una ‘artimanya’ de la indústria alimentària americana  (o un error científic) que es va fornir a la dècada dels 60 i, la seva repercussió encara dura.

Si vols estirar aquest fil, pots buscar a la xarxa ‘Esdudi dels set països’ de Ancel Keys, les recomanacions del Senat americà i el Dr John Yudkin.

En qualsevol cas, avui en dia sabem que existeixen greixos de qualitat i greixos processats.

 I, que, igual que els segons són molt tòxics, els primers són indispensables per la nostra salut i, a més, no engreixen les nostres cèl·lules (sinó que en faciliten processos metabòlics).

A més, les persones que consumeixen menys greixos tendeixen a augmentar el consum de sucre (i hidrats en general). Afegit que, els productes industrials ‘baixos en greixos’ tenen més sucre en la seva composició (sucre o molts altres noms que l’amaguen o l’empitjoren encara més).

Què vols per ‘vermut’?
un ‘acuarius’ o unes olives?

Aquí et deixo d’una manera ràpida i esquemàtica, que passa, metabòlicament, quan menges aliments rics en greixos i aliments rics en hidrats.

Quan mengem aliments rics en hidrats:

• No és el mateix menjar-los més integrals, amb pell i fibra, que menjar-los en format farines o sucs
• Això influirà en la velocitat d’absorció (també amb la densitat nutricional).
• Si s’absorbeixen molt de pressa, tindrem un pic de glucosa i, després, un pic d’insulina a la sang.
• Com que no podem mantenir gaire estona la glucosa elevada en sang (és letal per nosaltres), la insulina s’encarregarà que dur aquest extra de glucosa a les cèl·lules perquè la cremin.
• Cremar glucosa és molt barat. En el sentit que no es gasta gaire (despesa metabòlica) per generar una mica d’energia (ATP).
• Si no els cal cremar-ne tanta, la duran al fetge, que l’emmagatzemarà en forma de glucogen.
• Quan ja no en càpiga més al fetge, la duran als músculs i cèl·lules de greix perquè l’emmagatzemin PERÒ, en format de greix (la glucosa com a tal no es pot emmagatzemar).
• Per tant, si menges més hidrats dels que necessites per obtenir l’energia que et cal, els sobrants acabaran al fetge, al múscul i a les cèl·lules adiposes en forma de greix.
• Els hidrats ens ofereixen energia baixa però, curta: sistema glucolític.

Quan mengem aliments rics en greixos:

• Només els cremarem si no tenim glucosa (o suficient glucosa) disponible.
• És molt més costós metabòlicament aconseguir energia dels greixos que de la glucosa i, per tant, mentre hi hagi glucosa (circulant o al fetge), el cos cremarà glucosa. Però, si no n’hi ha suficient, el nostre cos es posarà a aconseguir energia dels greixos (que mengem o que tenim emmagatzemats).
• Per les seves característiques, aquesta és una ruta metabòlica que cosa activar i, el nostre cos ha d’estar entrenat a fer-ho (se li pot oblidar com es fa: flexibilitat metabòlica).
• Els greixos ens ofereixen gran quantitat d’energia i més llarga: sistema oxidatiu.

---

Així que menjar hidrats té molts beneficis.

A destacar, aconseguir energia immediata i, incorporar tot el que també forma part d’ells: prebiòtics, fitonutrients, probiòtics en alguns casos, fibra, …

El problema és passar-nos de rosca amb la quantitat d’hidrats que mengem i, sobretot, amb la seva procedència: no és el mateix un pa de fermentació ràpida, que un ‘acuarius’, que moniato  en format de midó resistent.

Menjar hidrats té molts beneficis,
el problema és passar-mos de rosca!

I els greixos, doncs, està clar que no és el mateix unes anous, uns seitons o un ou de gallines ben tractades que, qualsevol greix hidrogenat i marranejat per la indústria.

Els greixos són dolents?

Clar, els oxidats per la calor i modificats per la indústria.

Els greixos són bons?

Clar, els necessitem per un munt de processos del nostre dos. Els que ens ofereix la natura i sense escalfar-los gaire (per no oxidar-los abans d’hora).

Els hidrats són dolents?

Clar, els refinats i que no ens aporten cap densitat nutricional.

Els hidrats són bons?

Clar, els que mengem en mesura i absorbim progressivament.

Està clar que les veritats absolutes no existeixen!

Judit Camp i Nus