Sucre: zero avantatges!

Article publicat a la revista ‘Viure en Família’ número 81

Ja vos avanço que per jo, el sucre és un dels dimonis lletjos de l’alimentació (tant infantil com adulta però, me preocupa més l’alimentació infantil perquè ells encara tenen molts anys al davant per poder gaudir del seu cos).

Primer, situem-nos:

Al nostre cos, li calen greixos, proteïnes, vitamines, minerals, aigua, … i, també hidrats de carboni (dels que forma part el sucre). Però, d’hidrats de carboni n’hi ha:

• d’absorció molt ràpida (mono i disacàrids): sucs de fruita, mel, sucre, melasses, …
• d’absorció ràpida (mono i disacàrids amb fibra): fruita sencera (i polisacàrids refinats): pa o farines blanques
• d’absorció lenta: cereals integrals, llegums, alguns vegetals, …

Això de l’absorció vol dir lo ràpid que passen a la sang i el ‘xute’ de sucre que injectem al cos.

Quan ingerim hidrats de carboni, els processem per tal de generar glucosa i obtenir energia. Un cop processats i presents en el plasma sanguini, la insulina (hormona) s’encarrega d’obrir una “porta” per deixar-la entrar a les cèl·lules i emmagatzemar-la en altres parts del cos: els muscles o fetge (si no tenen dipòsits de glucogen) o en forma de cèl·lules de greix.

És important que interpretem bé aquest últim missatge: si en el moment que el nostre cos rep els hidrats de carboni, el fetge o els muscles no els necessiten, aquests hidrats s’emmagatzemen en forma de cèl.lules de greix. Això vol dir, que no només el greix greixa (que seria tota una altra conversa) sinó que, els hidrats (sucre) que mengem i no necessitem també ‘engreixen’ i molt!

bé… tornant al fil argumental…

La qüestió és que si passen molt de pressa a la sang, ens emborratxem de sucre perquè la insulina no pot gestionar-los tan ràpid…

Llavors passa allò que primer tenim un estat d’hiperglucèmia (excitació, per això ens agrada tant prendre sucre) i, després, d’hipoglucèmia (depressió del sistema) molt més llarg que el d’hiper.

Així, tenim que, a més de ser important per les nostres emocions, el sucre que no cremem l’emmagatzemem en forma de greix, acidifica l’organisme (inici de malalties tan importants com el càncer, cardiovasculars, …), cansem les nostres vísceres per haver de gestionar-lo (sobretot fetge i pàncrees), debilitem les nostres reserves de vitamines i minerals (perquè gastem els emmagatzemats  per poder metabolitzar el sucre), debilitem els ossos perquè fa que eliminem calci, debilitem el sistema immunitari, … i, no pararia d’escriure si hagués de llistar tots els desavantatges de prendre sucre.

Llistat d‘avantatges: CAP NI UN!

Llavors, siguem positius: Que pots fer per anar eliminant-lo?

Doncs, substituir-lo per altres aliments dolços que siguin d’absorció més lenta:

• les fruites senceres porten fructosa però, com que va acompanyada de fibra, fa que s’absorbeixi més lentament. Res a veure a quan consumim fructosa sola. A més, també porten les vitamines i els minerals necessaris per processar-lo (si no, el cos els agafa de les seves reserves).
• Allí on fins ara afegíem sucre, substituir-lo per canyella, vainilla, compota de fruita dolça (poma, pera, …), verdures com remolatxa, carabassa, pastanaga, o, també, farina de garrofa.
• Una altra alternativa però, de la que no hem d’abusar són els dàtils Medjool, panses, orellanes, la mel, l’estèvia (ull que sigui estèvia, mira la composició) o el xilitol.

A més, si som ‘dolços’ de tracte amb nosaltres mateixos, amb els que ens relacionem i compartim i amb el Món que ens acull i ens facilita la vida, segurament no sentirem aquesta necessitat, a vegades irrefrenable, de menjar sucre o, estarem més serens per buscar-li un substitut molt més simpàtic!

Fins aquest punt hem parlat del sucre a escala familiar però, és molt necessari que fem un apunt d’especial atenció a l’etapa més sensible de la vida, que és quan som bebès. Més sensible perquè fins als tres anys és quan posem les bases del nostre organisme, es defineix la nostra flora bacteriana que tant necessitem i la nostra estructura.

Nota a tenir en compte: les cèl.lules adiposes (les de greix) fins que tenim 3 anys, tenen la capacitat de multiplicar-se en funció del greix que necessitin emmagatzemar, en canvi, a partir d’aquesta edat, ja no es multipliquen sinó que, les que hi ha ‘s’engreixen’. Recorda que hem dit que el sucre que consumim i el cos no necessita l’emmagatzema a… doncs, fes comptes!

Els adults tenim una gran responsabilitat sobre els cossos saludables o no tant de les següents dècades.

Per aquest motiu és important posar l’atenció sobre un producte molt utilitzat en aquests temps i sobre el que les famílies potser no tenen tota la informació:

Les farinetes comercials: el primer verí

Mares, pares, famílies:

el primer ingredient de les ‘papilles’ industrials pel teu bebè és el sucre! Ull que estem ‘alimentant’ futurs adults malalts.

Tot i que pareix que alguns pediatres encara no ho sàpiguen, l’OMS fa temps que recomana:

lactància materna exclusiva fins als 6 mesos

a partir dels 6 mesos i fins als 2 anys, complementar la lactància materna amb aliments sans, nutritius i sense sal ni sucre (vigilant amb la duresa d’alguns aliments i introduint-los a poc a poc).

Els productes processats per l’alimentació infantil són un invent de la indústria i el capitalisme per crear un nou espai de consum perquè, si els infants mengen el mateix que els adults (en el cas que aquests adults mengin saludable), no hi ha nou espai de consum però, si s’aconsegueix fer creure a la societat que els infants han de menjar diferent, es poden crear (i vendre) productes específics per aquest nou mercat!

I així és com sorgeixen els ‘potitos’, farinetes de cereals, llets de fórmula plusquamperfectes, …

Les fórmules que moltes vegades trobem a supermercats i farmàcies, que, a més, tenen el logo de l’Associació Espanyola de Pediatria (l’alemanya, finlandesa o xilena no ho permetrien però… aquí…) duen entre un 20% i un 30% de sucre.

Agafem un exemple típic de farinetes de cereals Nestlé, pots comprovar-ho tu mateix si mires l’etiqueta, però també serviria Hero, Puleva, Blevit i tantes d’altres.

Duu 22 grs de sucre per cada 100 grs de producte, és a dir, que si el teu infant en menja durant 4 mesos, s’haurà menjat 1,5 Kgrs de sucre!

Però, el problema és que potser tu l’has comprada i has llegit a la caixa amb el logo de l’Associació Espanyola de Pediatria i un cartell que diu ‘sin azúcares añadidos’.

I, doncs, on està el sucre?

Doncs… on diu: ‘cereal hidrolizado o dextrinado’.

Fixa’t tu que ben amagat!

Durant el procés d’hidròlisis es trenquen enllaços de les molècules de cadena llarga i se n’obtenen de cadena curta que són sucres.

Si us interessa el tema, us recomano buscar per internet l’informe ‘Mi primer veneno’ fet amb molta rigorositat per Justícia Alimentaria. Els resultats són espectaculars i tristos.

Els ‘potitos’, farinetes industrials i altres són invents comercials de les últimes dècades. Com hem sobreviscut sense elles tants milers d’anys?

Igual també per això vivim en les dècades de l’obesitat, la hipertensió, la diabetis, l’ansietat, …

Si teniu a casa infants petits, recordeu que tenen el mateix dret a menjar sa que els adults i que poden menjar el mateix que vosaltres: aliments de veritat amb diversitat de gustos, textures i olors (i sense que el primer ingredient sigui el dimoni del sucre!)

Arribats fins aquí, si tot això ens remou i ens ajuda a activar un procés de canvi familiar, per on comencem?

Us deixo aquí un llistat de petites-grans accions que ens obriran camí cap a una alimentació familiar molt més harmònica, saludable i respectuosa amb nosaltres mateixos:

• objectiu cap a on hem de mirar: fes-t’ho tu mateix! Si nosaltres ens elaborem-cuinem el nostre menjar, no haurem de llegir etiquetes per saber si duu sucre, saboritzants, greixos trans, …
• vés menys al súper i més al productor, sobretot al pagès: vivim en una zona privilegiada del món on hi ha molta horta i conreu (també ramaderia si mengeu carn).  Acostumem-nos a comprar menjar, no productes. Amb aquesta acció, guanyem tots, també el medi on vivim perquè el nostre consum de plàstic es reduirà moltíssim.
• Dedica temps a cuinar. Els temps moltes vegades és una excusa. Tot depèn d’on estigui cuinar a la nostra llista de prioritats. Dedica unes hores a la setmana a cuinar-te bàsic i tenir-los a la nevera preparats (és com tenir un bon fons d’armari, et facilita molt la vida).

Reflexió: igual dono unes farinetes precuinades del súper al meu fill perquè així tinc temps de joc amb ella/ell. El temps de joc és perdurable en el temps, les farinetes també.

• Si a la vostra família encara hi ha l’habit de menjar força dolç, fes-te la ferma proposta de començar a utilitzar endolcidors naturals (iogurt amb sucre o iogurt amb 4 panses trencades?),
• Un dia una amiga em va dir: ‘jo el que vull quan els nens mengen és que estiguin contents’… jo m’hi vaig quedar pensant… i més tard li vaig dir: ‘jo el que vull és que quan els nens mengin, s’alimentin, i, si ho fem harmònicament, probablement estaran contents força estones durant a la vida!’

Judit Camp i Nus

juditcampinus@gmail.com