Vitamina D i infància

Fa uns anys la vitamina D està força en boca dels adults. Inclús, demanem que ens la mirin quan ens fem una analítica i, hi pensem quan prenem el Sol.

Sabem que és important per estar saludables i, també, que és dels micronutrients que tenen a veure amb la prevenció del càncer i amb l’antienvelliment.

Ara bé, encara no la tenim molt en compte en la salut infantil, tot i que hi està molt relacionada. Almenys, en aquests punts:

• La vitamina D és un dels grans aliats antiinflamatoris amb acció en la majoria de sistemes del nostre organisme. I, no és gens estrany que molts dels nostres infants presentin indicadors inflamatoris (com ara, estrenyiment, intoleràncies, alteracions de la pell, cansament, …).
• És una gran immunomoduladora. Per tant, participa en la regulació del nostre sistema de defensa, sistema immunitari, facilitant que s’activi quan ha de fer-ho i que es relaxi quan cal, també. Així, infants amb tendència a costipats recurrents, indisposicions digestives, problemes de pell, afeccions respiratòries (encara que lleus però, habituals) algunes alteracions de la conducta, diagnòstics de TDAH, … hi poden tenir molt a veure.
• Intervé en el metabolisme del calci i, per tant, en la construcció d’ós. Aquí sí que s’hi veu una relació molt més directa. La infància és l’etapa principal d’aquest procés. Així, retards en la dentició, hipersensibilitat muscular, trencaments freqüents, lumbàlgies, … també hi estan fàcilment relacionats.

Aquest punt és curiós perquè, a hores d’ara, encara es parla molt de la importància de menjar làctics a la infància per obtenir suficient calci (recomanació amb la qual jo discrepo), i, en canvi, sobre el mateix tema, no es parla de la vitamina D.

Anem doncs, a veure com funciona. El seu recorregut, força simplificat però visual és:

es produeix a la pell, després, passa a la sang i, més endavant, s’activa.

La vitamina D, de fet, les vitamines D2 i D3, perquè són dues, són liposolubles, això vol dir que necessiten greix per generar-se, ‘circular’ per dins l’organisme i activar-se.

La que podem generar a través dels aliments és una quantitat petita, aproximandament un 10%. Però, no cal despreciar-la, perquè, és un bon complement a la seva font principal que és l’acció del Sol a la nostra pell.

Aquests aliments sobretot són greixos de bona qualitat com el fetge (destacant el de bacallà) el rovell de l’ou (un superaliment si és de procedència ecològica), el peix blau i poc cuit, els làctics, les llavors de xia, i, també, la canyella i els bolets (sobretot el xiitake).

La major part de vitamina D que disposem la generem a partir de la insolació. Però, recordeu, és liposoluble, per tant, necessita greix per activar el procés i que segueixi bon camí.

Així, per ajudar a que els nostres infants tinguin un bon nivell de vitamina D, que els favoreixi estar menys inflamats, una millor construcció d’ós i un sistema immunitari més modulat:

• Han d’exposar-se al Sol. Fer activitats a l’aire lliure però, fora de les hores de màxima intensitat de llum i calor.
• És millor utilitzar protectors físics, és a dir, millor dur una gorra que li faci ombra a la cara que empastifar-los de crema solar la cara.
• Si ens cal utilitzar protector solar, millor que sigui mineral que no pas químic (els químics són importants disruptors endocrins).
• La vitamina D s’acumula al cos. Així, si fem bona dosi de Sol durant l’any, tindrem reserves per l’hivern, però, si ja anem justos els mesos de més llum i activitat al carrer, segurament als mesos de menys llum (de novembre a febrer) ens hem de plantejar suplementar-los-hi.
• Sent liposoluble, l’anul.lem amb el sabó. És a dir, si prenen el Sol però, després, tot seguit, els dutxem amb sabó, el sabó ‘netejarà’ la vitamina. Per tant, ja no es podrà generar a la pell ni, passar al torrent sanguini. Cal posar sabó cada dia?
• Les persones de pell més fosca, necessiten més temps d’exposició per generar la mateixa quantitat de vitamina que una persona de pell més clara que en té prou amb menys temps.

• És important que els infants mengin greixos de qualitat (veure llistat d’aliments).

Pel mateix motiu, si exposem al Sol les parts del cos que tenim més blanques (normalment la part interna dels barços i cames, inclús, panxa) serà més fàcil de produir més vitamina amb menys temps d’exposició.

Apunt d’actualitat:

els virus no desitjats i altres microorganismes patògens és més fàcil que afectin organismes debilitats.

La inflamació crònica i un sistema immune poc modulat són facilitadors d’aquesta debilitat.

Per tant, i més en aquest moment històric i sanitari, és important que els nostres infants puguin fer activitats a l’aire lliure, relacionar-se, exercitar la seva musculatura i el seu esquelet i compartir el joc lliure amb altres infants. Per una qüestió metabòlica i també emocional.

Els infants tenen el dret i el deure de jugar a l’aire lliure i créixer a la llum del Sol.

Judit Camp i Nus

juditcampinus@gmail.com