I el sucre? Per què ens agrada? Ens en cal?

Ja vos avanço que per jo, el sucre és un dels dimonis lletjos de l’alimentació (tant infantil com adulta però, me preocupa més l’alimentació infantil perquè ells encara tenen molts anys per davant per poder gaudir del seu cos).

Al nostre cos, li calen greixos, proteïnes, vitamines, minerals, aigua, … i, també hidrats de carboni (dels que forma part el sucre). Però, d’hidrats de carboni n’hi ha:

• d’absorció molt ràpida (mono i disacàrids): sucs de fruita, mel, sucre, melasses, …

• d’absorció ràpida (mono i disacàrids amb fibra): fruita sencera (i polisacàrids refinats): pa o farines blanques

• d’absorció lenta: cereals integrals, llegums, alguns vegetals, …

Això de l’absorció vol dir lo ràpid que passen a la sang i el ‘xute’ de sucre que injectem al cos.

Quan ingerim hidrats de carboni, els processem per tal de generar glucosa i obtenir energia. Un cop processats i presents en el plasma sanguini, la insulina (hormona) s’encarrega d’obrir una “porta” per deixar-la entrar a les cèl·lules i emmagatzemar-la en altres parts del cos: els muscles o fetge (si no tenen dipòsits de glucogen) o en forma de cèl·lules de greix.

La qüestió és que si passen molt de pressa a la sang, ens emborratxem de sucre perquè la insulina no pot gestionar-los tan ràpid…

Llavors passa allò que primer tenim un estat d’hiperglucèmia (excitació, per això ens agrada tant prendre sucre) i, després, d’hipoglucèmia (depressió del sistema) molt més llarg que el de hiper.

A més de ser important per les nostres emocions, el sucre que no cremem l’emmagatzemem en forma de greix, acidifica l’organisme (inici de malalties tan importants com el càncer, cardiovasculars, …), cansem les nostres vísceres per haver de gestionar-lo (sobretot fetge i pàncrees), debilitem les nostres reserves de vitamines i minerals (perquè gastem els emmagatzemats per poder metabolitzar el sucre), debilitem els ossos perquè fa que eliminem calci, debilitem el sistema immunitari, … i, no pararia d’escriure si hagués de llistar tots els desavantatges de prendre sucre.

Llistat d‘avantatges: CAP NI UN!

Llavors, siguem positius: Que pots fer per anar eliminant-lo?

Doncs, substituir-lo per altres aliments dolços que siguin d’absorció més lenta:

• les fruites senceres porten fructosa però, com que va acompanyada de fibra, fa que s’absorbeixi més lentament. Res a veure a quan consumim fructosa sola. A més, també porten les vitamines i els minerals necessaris per processar-lo (si no, el cos els agafa de les seves reserves).

• Allí on fins ara afegíem sucre, substituir-lo per canyella, vainilla, compota de fruita dolça (poma, pera, …), verdures com remolatxa, carabassa, pastanaga, o, també, farina de garrofa.

• Una altra alternativa però, de la que no hem d’abusar són els dàtils Medjool, panses, orellanes, la mel, l’estèvia (ull que sigui estèvia, mira la composició) o el xilitol.

A més, si som ‘dolços’ de tracte amb nosaltres mateixos, amb els que ens relacionem i compartim i amb el Món que ens acull i ens facilita la vida, segurament no sentirem aguesta necessitat, a vegades irrefrenable, de menjar sucre o, estarem més serens per buscar-li un substitut molt més simpàtic!

Judit Camp i Nus

juditcampinus@gmail.com