Mascaretes: SOS Microbiota!

Article publicat a la revista ‘Viure en Família’ número 89.

L’ús de les mascaretes està empobrint la nostra microbiota

El sistema immunitari és el sistema que ens permet estar en equilibri amb el nostre entorn. Sovint se l’anomena, també, sistema de defensa però, en la meva opinió, terme ‘defensa’ no descriu gens bé el que nosaltres fem (o hauríem de fer) amb el nostre entorn.

Les persones vivim en un medi que ens acull i ens proporciona allò que necessitem. Tant des del punt de vist alimentari, com energètic, d’escalf, matèria primera, … i, també, de macro i microorganismes amb els quals  interactuem.

Aquesta interacció amb l’entorn, perquè sigui evolutiva, ha de tenir com a resultat el ‘tothom guanya‘ perquè, d’aquesta manera, es continuarà facilitant i tots els que hi participem en traurem benefici, propi i comú.

Cada vegada està més clar que la base d’aquest sistema d’equilibri amb l’entorn, del nostre sistema immune, es troba al nostre intestí, sobretot a l’intestí gros (el còlon).

L’intestí, que forma part del nostre sistema comú de mucoses, juntament amb la mucosa del nas, laringe, bronquis, ulls, pell, urogenital i, aquesta, la mucosa gastrointestinal, que inclou també la boca.

El sistema comú de mucoses està a la primera línia del sistema d’equilibri i és en aquestes mucoses on es duen a terme la majoria dels intercanvis amb el medi. En aquesta mucosa és on viuen els microorganismes que comparteixen ‘casa’ amb nosaltres, sent en el còlon on hi ha la gran població de microbiota.

Perquè ens fem una idea de la immensitat de la qüestió, s’estima que tenim en nosaltres, un 90% de cèl.lules de microorganismes i un 10% de cèl.lules humanes. Caram!

Tota aquesta població de microvida que viu amb nosaltres (o nosaltres en ella), sobretot en el colon, compleix tasques indispensables per la nostra salut:

  • és la primera zona d’intercanvi amb l’entorn
  • funcions digestives
  • producció d’antioxidants
  • depuració hepàtica
  • síntesi de nutrients bàsics com les vitamines B i K
  • inactivació i eliminació de tòxics
  • gestió d’hormones i neurotransmissors
  • regula l’expressió tumoral

Per tant, és important adonar-nos que si la nostra microbiota està en equilibri, tant des d’un punt de vista de quantitat com de diversitat, nosaltres estem en equilibri i, en canvi, si la nostra microbiota està en desequilibri o empobrida, nosaltres no podem estar en salut.

Si la nostra microbiota està en desequilibri,

nosaltres no podem estar en salut.

Posant la mirada en la salut de la microbiota, és important començar bé.

Són crucials les últimes setmanes de l’embaràs perquè la mare ja transmet microorganismes al fetus. Per tant, és important l’alimentació de la mare, el seu contacte amb la natura, la medicació que prengui, … No naixem estèrils, sinó que ja adquirim els primers microorganismes al final de la gestació.

I, encara serà més important, el part. En un part vaginal, quan el bebè passa a través del canal de part, s’impregna de molts microorganismes. En els parts per cesària, això es pot aconseguir, inoculant-los amb una gasa que ha passat per la vagina de la mare passant-la per tota la pell i mucoses externes del nadó.

També a través de la lactància materna rebem gran part de la nostra primera càrrega bacteriana.

Tots aquests inicis i el contacte amb la natura i altres animals d’aquell infant, la seva manera d’alimentar-se quan comenci a prendre aliments, l’excés d’higiene corporal i de la llar, els tòxics a que estigui exposat (pesticides, contaminació de l’aire, nitrats, …), l’estrès vital que pugui viure, etc, condicionaran les famílies i poblacions de bacteris de la seva microbiota.

Aquest és un dels grans motius pels quals en les últimes dècades veiem cada vegada més tendència a les intoleràncies, pell atòpiques, obesitat, sobrepès, infeccions gastrointestinals i respiratòries, malalties autoimmunes, autisme i altres malalties neuronals, estrenyiment, depressió, … perquè totes aquestes malalties tenen el seu inici a l’intestí, i, entre altres factors, el que determina la salut de l’intestí és la salut dels microorganismes que hi viuen.

Hem heretat de Pasteur i Fleming i molts dels seus col.legues tot un seguit d’avenços per tractar malalties (penicil.lina, antibiòtics, …), i agraïda que els hi estic, però, també, arran d’aquí, socialment, hem instal.lat una microfòbia que mos ha dut a excedir-nos en l’ús de medicaments i d’antibiòtics en particular, a excedir-nos amb la higiene pròpia i del nostre entorn, … i, per tant, a debilitar i empobrir la nostra microbiota.

La microfòbia està empobrint la nostra microbiota.

Perquè estigui en equilibri, la nostra població micro ha d’interactuar amb l’entorn (igual que els humans necessitem interacció social amb altres humans), ha de poder intercanviar-se, relacionar-se, nodrir-se, alimentar-se, … i amb tanta neteja i limitació de la interacció, no li facilitem.

És ben cert que existeixen els microorganismes patògens i que mos poden fer molt de mal i que, amb aquests, millor no hi interactuem gaire però, també hem de saber que són una minoria. Probablement no més d’un 5% del total de microorganismes.

Al 95% restant, o hi som indiferents o, els necessitem per viure i ells a nosaltres. Ara bé, a nosaltres ens són indispensables i, en canvi, nosaltres a ells…

Ja fa unes dècades que es dóna aquesta desconnexió amb la natura i altres animals, l’excés de neteja, els parts menys naturals, poca lactància materna, sobreexposició als tòxics que maten microorganismes (també els bons!, saps que els pesticides de les bledes mataran els ‘bitxos’ de les bledes i els ‘bitxos’ del teu colon?), …

Però, en aquest últim any, encara ho hem agreujat molt més amb l’ús de la mascareta a tothora.

Els microorganismes entren dins el nostre cos, bàsicament a través de la boca (i el nas). Utilitzant la mascareta, els hi posem una barrera d’entrada que encara dificulta més la interacció amb el medi (de fet, aquest és el motiu perquè se’n va proposar l’ús). Alhora, netegem sovint mans i superfícies per limitar les interaccions amb el virus SARS COV 2, però, també limitem el contacte amb tota la resta. I, per acabar-ho d’arrodonir, limitem les interaccions socials.

No pretenc discutir si aquestes han estat mesures encertades o no, sinó, el que vull posar de manifest és que volent-mos aïllar d’un microorganisme en concret, també ens hem aïllat dels altres perquè, les mesures que hem adoptat no són específiques per el SARS COV 2, sinó, pels microorganismes en general.

Per evolució i gràcies a la feina intensa de moltes persones, ara ja tenim més situada aquesta pandèmia i, el que pretenc amb aquest article és autopreguntar-mos:

Autopregunta:

ens compensa, des d’un punt de vista de salut, seguir mantenint aquestes mesures?

ens compensa des d’un punt de vista de salut seguir mantenint aquestes mesures?

Centenars d’estudis científics de les últimes dos dècades, posen la mirada en la microbiota com a pilar de la nostra salut.

L’empobriment de la nostra població bacteriana i micro, en general, té efectes en nosaltres a mitjà termini.

Ens compensa seguir empobrint-la o hem de posar la mirada en regenerar-la?

Ens compensa o, hem de posar la mirada en regenerar-la?

La microbiota dels nostres infants és molt més sensible als desequilibris; segur que davant la seva poca càrrega viral (del SARS COV 2) i la poca capacitat de contagi demostrada, volem seguir fent-los adoptar totes aquestes mesures d’aïllament social i microbià?

La salut física i emocional dels nostres infants està en risc de desequilibri, entre altres motius, pel desequilibri que estem generant a la seva nostra (i a la seva) població bacteriana.

COM PODEM CUIDAR-MOS

DE REGENERAR-LA?

  • relaxant les mesures de rentat repetitiu
  • relaxant les mesures de distància física i permetent l’intercanvi
  • relaxant les mesures d’aïllament social que posen en alerta a tothora a l’infant i visibilitzen un perill constant que produeix estrés emocional i orgànic.
  • Abstenint-se d’utilitzar la mascareta, ni al grup bombolla, ni en espais exteriors, ni a tota l’escola.
  • Facilitant la seva interacció social
  • facilitant el seu joc a l’aire lliure i a la natura
  • Ocupant-mos dels seus nivells d’estrès social i orgànic. L’excés de cortisol és fatal per la microbiota.
  • Atendre el seu equilibri de neurotransmissors/hormonal: oxitocina (contacte), serotonina (felicitat i calma), dopamina (plaer), melatonina (descans), …
  • Ocupant-mos del seu possible estrenyiment i/o descomposició símptomes de desequilibri intestinal.
  • Ocupant-mos de la seva microbiota oral, de revisar les seves dents, genives, llengua, … perquè aquesta hi té molt a dir amb l’equilibri microbià de l’intestí.
  • Cuidant-mos que els hidrats de carboni que mengin siguin integrals i que no siguin omnipresents a la seva dieta: no cal que esmorzin, cereals, dinin arròs i sopin crema de carabassa amb entrebancs de pa! Els greixos, les proteÏnes i les verdures també són indispensables per la seva salut. Els hidrats excessius faciliten la fermentació i, per tant, el desequilibri de la nostra microbiota.
  • Procurant que els làctics que mengin no siguin de vaca i, que siguin fermentats.
  • Eliminant o rebaixant molt els sucres.
  • Cuidant-mos que mengin més aliments i menys productes processats.
  • Cuidant-mos que mengin un aliment amb càrrega bacteriana al dia (probiòtics): iogurt o quefir artesà de cabra o ovella, quefir d’aigua, kombutxa, xucrut o altres vegetals fermentats, olives ben encurtides, germinats, all negre, mel crua, …
  • Cuidant-mos que mengin aliments prebiòtics que serveixin d’aliment per la seva microbiota (a més de tenir-la ben poblada, hem d’alimentar-la bé):
    • mucílags: civada, xia, lli, bolets, garrofa, malva, plantatge, …
    • pectines: poma, remolatxa, pastanaga, …
    • midó resistent: patata, cereals i llegums cuits avui i menjats demà després d’estar 24h a la nevera.
    • Inulina: all, ceba, carxofa, …
    • polifenols: fruites i verdures, canyella, xocolata de la de veritat, …

ARA HI SOM A TEMPS!

Però, si no ens n’ocupem, probablement, veurem símptomes evidents de desequilibri a curt-mitjà termini perquè el desequilibri microbià és el camí del desequilibri del nostre organisme, de l’organisme dels infants!

Per tant,

us animo a reflexionar sobre com hem arribat fins aquí, i, sobretot, a posar la mirada en com ocupar-nos de l’empobriment de la salut dels nostres infants resultat de tot un seguit de mesures excepcionals que hem pres.

Qüestionem-nos si cal seguir prenent-les i, també, quines mesures prendrem a partir d’avui per compensar-les. Ara hi som a temps!

Si no ens n’ocupem, probablement, veurem símptomes evidents de desequilibri a curt-mitjà termini perquè, el desequilibri microbià és el camí del desequilibri del nostre organisme!

Judit Camp i Nus

juditcampinus@juditcampinus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s