Quin tipus d’energia vols tenir?

Metabòlicament, per què ens cal menjar vegetals?

Estem en un moment de la història en el que alimentar-nos no ens està ajudant a ser més capaces, àgils i adaptatives.

Estem en un moment de la història en el que mengem més del que ens cal per a la nostra despesa energètica i, sovint, el que mengem prové més de la indústria alimentària que de la natura.

Tot i això, la meva previsió és positiva. Ens n’hem adonat i, a poc a poc, pas a pas, estem tendint a una alimentació més natural i orgànica. I, això, necessàriament vol dir una alimentació més basada en vegetals i plantes.

Sovint s’ha posat el centre del dilema escollir entre els aliments vegetals o animals i, en la meva opinió, el dilema està entre aliments industrials o naturals (naturals de natura).

El dilema està entre producte alimentari o aliment

Metabòlicament, moltes persones viuen inflamades. A aquesta inflamació l’alimenta una manera de viure estressant, que deixa poc espai pel ‘fer-res’, pel ‘pensar-res’, també l’alimenta un descans no prou reparador, la manca de moviment a les nostres vides, les relacions socials poc presents, el poc temps que passem a la natura i permetent que ens toqui el Sol, l’excés de consum… i, també, és clar, la nostra manera de menjar.

Tots aquests hàbits de vida faciliten que moltes persones tinguin cossos crònicament inflamats, una inflamació que no és visual, que no és aguda, sinó, una inflamació de baix grau però sostinguda en el temps.

Aquesta inflamació sostinguda es troba a la base de moltes de les malalties actuals: obesitat, malalties autoimmunes, al·lèrgies, càncer, manca de concentració, …


De tots aquests aspectes clau per la nostra salut, aquí ens centrarem, sobretot en com i què mengem.

Tot i estar desactualitzades, avui ens arriben sovint les directrius de les piràmides d’alimentació que propicien els processats i, el lema ‘millor poc i sovint’ encara està molt estès.

Però, els estudis rigorosos de salut cada vegada deixen més clar que el que ens cal és una alimentació evolutiva, en la que, els aliments que ens ofereix la natura en són la matèria primera (versus els productes de la indústria) i, també, que cal oferir temps al nostre sistema digestiu per descansar entre digestió i digestió. És a dir, que ens cal tornar a pensar en els 3 o 2 àpats al dia (en funció del moment de vida de cada persona) i deixar endarrere els piscolabis entre hores que ens mantenen la digestió activada gairebé totes les hores en les quals estem desperts.

I, quin problema suposa això, el menjar sovint?

Doncs, que no deixem ni temps ni espai al nostre sistema digestiu per netejar-se entre àpat i àpat i, així, comencem la pròxima ingesta encara amb el tub digestiu ‘brut’, fet que propiciarà una digestió menys eficaç.

Alhora, recorda que fer la digestió és un procés que demanda molta energia (i, per tant, no en tenim tanta disponible pels altres sistemes del cos com l’immunitari, hormonal, nerviós, …) i, que genera certa inflamació (el cos està alerta per si arriba quelcom en mal estat). D’aquesta manera, si mengem 4 o 5 cops al dia, encara que siguin petites ingestes, estem facilitant aquesta inflamació sostinguda i robant energia a altres sistemes igual de necessaris.

Et remeto a la idea inicial d’aquest text:

Menjar ens ha d’aportar plaer i energia (ATP) per poder viure però, menjar sovint i aliments processats, potser ens aporta plaer però, ens roba energia i aporta inflamació.

Dins l’alimentació evolutiva, hi ha molta pressió i argumentació entorn que els humans, ancestralment, hem menjat aliments provinents dels animals i, és cert. Igual de cert, que ancestralment, totes les tribus han menjat aliments vegetals (totes excepte els inuits per la seva localització). El que mai havien menjat els humans en tota l’evolució, són productes industrialitzats!

Aquí està el gran canvi!!!

El que mai havien menjat els humans era productes industrials!


I, per què és important tendir a una alimentació amb més aliments vegetals (i no productes d’origen vegetal)?

  • Molts vegetals, sobretot les fulles i les flors, tenen principis amargs que ens faciliten la digestió dels altres aliments (recorda que és més important el que acabes poden assimilar o no en el teu organisme que el que te poses a la boca).
  • Els vegetals ens aporten diversitat de micronutrients, clau per facilitar els nostres processos interns: vitamines, minerals i fito-nutrients. No és el mateix funcionar que funcionar òptim.

  • Sumen a la quantitat d’aigua ingerida. Recorda que el nostre espai inter i intra cel·lular és aquós.
  • Els vegetals aporten fibra que ens facilita la motilitat intestinal. Recorda que si no fas caca cada dia (expulses toxines) no hi pot haver salut a llarg termini.
    • A més, aquesta fibra, és aliment per la nostra microbiota (fibra prebiòtica).

  • La fibra dels vegetals és saciant i, si un dels motius de les malalties contemporànies és la sobrealimentació, menjar vegetals és clau!
  • Els vegetals són aliments vius, amb càrrega bacteriana que sumarà a les poblacions microbianes de les nostres mucoses (microbioma). Recorda que la teva microbiota és la base del teu sistema immune.
    • Tots els aliments vegetals (de bona procedència) ens aporten bacteris beneficiosos pel nostre organisme. A més, si els fermentem (facilitem el terreny perquè aquests bacteris proliferin), podem obtenir autèntiques joies probiòtiques: olives, xucrut, pastanaga en salmorra, …

  • Les hortalisses ens aporten hidrats de carboni d’absorció lenta, és a dir, energia sense ‘emborratxar-nos’ de glucosa: patates, carbasses, remolatxes, moniatos, pastanagues, … i, a més, són endolcidors naturals. Guau! Això també els passa a les fruites de temporada.
  • Recorda que la proteïna és clau per tu! El teu sistema immune, els teus músculs, … estan fets de proteïna. Els aliments vegetals col·laboren a aquesta aportació de proteïna diària, sobretot si ens cuidem de cuinar-los correctament: bons remulls, llargues fermentacions, …
  • A través dels vegetals, la sobirania alimentària és més possible. Vols viure en un entorn depenent o facilitar un territori que es pugui abastir a ell mateix?
  • La natura ens ofereix allò que ens cal en cada moment i ho fa a través dels vegetals:
    • A la primavera: aliments més amargs
    • A l’estiu: més fulla i fruits lleugers
    • A la tardor: colors que cuidin les nostres mucoses
    • A l’hivern: bulbs pel recolliment
      • T’havies fixat en això?
      • Si mengem de temporada, serà més fàcil menjar el que el cos necessita segons el moment de l’any en el qual estem vivint.

  • I, és clar, temporada vol dir proper. Vivim en un lloc del planeta privilegiat, on hi ha molts petits i mitjans agricultors que treballen per oferir-nos aliments i, també, per mantenir cuidat el terreny que ens envolta. Són els nostres jardiners (a més de productors d’aliments).
  • Els vegetals els aporten diversitat de gustos i sabors: les espècies són importantíssimes dins la nostra tradició gastronòmica i sovint grans oblidades. També les herbes aromàtiques.
    • El gust i el plaer ha de tenir el seu espai en una alimentació saludable i nutritiva.

  • Indispensable menjar vegetals de fulla pel seu efecte quelant del munt de tòxics que anem acumulant (respirant, tòxics dels aliments, PFAS, cosmètica, plàstics, …).
  • Alimentar-nos de vegetals és clarament més econòmic que alimentar-nos d’animals. I, aquest punt també forma part de la salut de les famílies.

T’animo gran a proveir la teva nevera i rebost d’aliments que t’ofereix la natura i els productors propers.

Recorda que no pots viure saludable en un entorn emmalaltit.

Nosaltres també construïm l’entorn en el qual vivim.

Però, no permetis que es desviï el debat, el gran problema de salut són els processats industrials d’origen vegetal (i animal).

TU quin tipus d’energia vols tenir?

Si llegeixes l’etiqueta de la majoria dels processats alimentaris hi trobaràs: olis vegetals (grans oxidats i inflamatoris), greixos hidrolitzats (alteradors metabòlics), gluten de blat modificat (irritant intestinal), … i un llarg etcètera que, en canvi, no trobaràs en un aliment. Recorda que la indústria el que vol és produir molt a poc cost i, totes aquestes molècules li faciliten el camí. Però, entorpeixen la nostra salut.

Si vols posar atenció en quina quantitat d’aliments o productes alimentaris tens  a casa teva, a la teva cuina, nevera i rebost, posa atenció a la teva brossa de l’orgànica i del plàstic. Les dus al contenidor amb la mateixa freqüència?

Recorda que uns dels motius de menjar és fabricar energia per poder dur a terme tots els processos metabòlics, cognitius i socials. Nosaltres som energia i fabriquem energia (ATP), per tant, també som allò del que ens alimentem.

Tu quin tipus d’energia vols tenir? Natural o processada?

Judit Camp i Nus, Facilitadora de Salut i Alimentació Coherent

1 thoughts on “Quin tipus d’energia vols tenir?

Deixa un comentari