Paelles antiadherents?

Els estris de cuina són regals habituals als nostres i, com que són persones estimades, als que desitgem salut, els regalem estris que creiem que els faran bé, o, almenys, que no els faran mal.

Si no som molt coneixedors del tema, el que acostumem a fer és llegir l’etiqueta del producte en qüestió. Això acostuma a ser suficient amb els productes alimentaris (jo sempre t’animo a llegir etiquetes dels productes industrials que compris per menjar i t’aconsello poder entendre’n els ingredients o no comprar-los). El problema és que amb els estris de cuina no serveix perquè la normativa és una altra (tot i que tots dos acaben al mateix lloc, dins teu).

Llegir l’etiqueta de la paella, botella, … que vols comprar,
acostuma encara a desinformar-te més!

Centrant-me en les paelles, fa uns anys que ens han colat el gol de les antiadherents perquè així ens permeten cuinar amb poca atenció (a la meva iaia, que cuinava amb tots els sentits posats, no li calien eines antiadherents).

El problema és que perquè la teva paella sigui antiadherent porta una capa de compostos químics perfluorats i polifluorats que van que repel·leixi l’oli i l’aigua (antiadherent) a canvi de ser potencials disruptors endocrins (entre altres maldats).

disruptor endocrí = promocionar malaltia (altera hormones)

Com que la indústria és molt llesta, ara ja sap que força dels compradors hem après que els PFOA o BPA són sospitosos per la seva toxicitat i envasa les seves paelles, botelles, pales de cuina, … amb cartells de color verd on diu PFOA-free (només faltaria, aquest està prohibit) o BPA-free. I els compradors que posem atenció a la salut de la nostra família ho comprem pensant en criteris de rebaixar toxicitat. Quin és el problema? Que són igual de perillosos els PFAS o els BPS/D/F, … que no surten a l’etiqueta.

No et creguis que si és legal, és sa!

Recorda que la normativa va per darrere que la tecnologia i la ciència i, aquestes últimes, sovint primen criteris econòmics per sobre dels de benestar social.

---

Sense voler aquí profunditzar en el tema, et deixo algunes pautes clares que poden ajudar-te:

• No facis cas de les etiquetes publicitàries dels estris de cuina (greenwashing)

• Materials nobles: vidre, acer inoxidable, fusta no tractada

• Paelles d’acer inoxidable sense antiadherent (bueno, bonito, barato):
  • escalfa-la a poc a poc sobre un foc tan ample com ella (no foc petit i paella gran)
  • posa-hi suficient oli (o aigua) al cul
  • posa-hi el menjar quan la paella ja estigui ben calenta
    • comprova-ho tirant unes gotes d’aigua. No han d’evaporar-se (paella encara freda) sinó fer unes boletes que hi llisquin per sobre.
  • mou els aliments dins la paella just després de posar-los
  • estigues present mentre cuines
  • et serveixen tant les 18/10, 18/8 o 18/0. És la quantitat de crom/níquel que duen. Les 18/0 no duen níquel però, són més susceptibles a la corrosió.

• Fora els envasos i eines de plàstic de la cuina
  • això inclou la silicona (només en fred si vols utilitzar-la).
  • també inclou els estris de silicona com cullerots, espàtules…
  • Alternativa: vidre (jo reciclo pots de iogurt o altres que compro) o acer inoxidable. Per remenar aliments: fulta no tractada.

• Fora els estris de bambú (tenen resines en el conglomerat per poder compactar el bambú).
  • Alternativa: vidre, inox o fusta sense tractar.

• A la cuina, pots prescindir de:
  • paper de cuina: pots tenir un drap absorbent que vas rentant
  • paper film (uuuuultra tòxic sobretot en calent, perquè és un plàstic fi):
    • pots posar els aliments a la nevera posant un plat a sobre
  • paper d’alumini: pots embolicar amb bosses de paper reciclades de fer la compra.
  • la majoria dels productes de neteja que tens sota la pica (d’això te’n parlo més un altre dia). Jo tinc sabó, vinagre, bicarbonat i sal. Ah! i pastilles del rentaplats perquè no sempre tinc les ganes de fer-ne

• Ull amb el menjar per emportar. El revestiment és de plàstic de mala qualitat. I, sovint aquest menjar o cafè per emportar, està calent, que ja saps que quan poses el plàstic a temperatura elevada és quan és més perillós perquè desprèn partícules de micro-plàstics amb més facilitat!
  • Alternativa: jo tinc una tassa de inox i demano que me’l posin allí.

Tot això encara passa a ser més important si a casa hi ha nois/noies/dones en procés de canvi metabòlic i bioquímic (adolescència, perimenopausa, …) o amb algun desequilibri hormonal o immunitari.

Recorda que si compres menjar de qualitat, però el cuines amb estris amb antiadherent o de plàstic, el resultat és el mateix que si compressis menjar toxificat.

Bons aliments cuinats amb estris tòxics
=
Aliments tòxics

Espero que t’hagi estat útil.

Si et sorgeixen dubtes, pots preguntar-me.

Judit Camp i Nus, Facilitadora de Salut i Alimentació Coherent