Tenir establert i clar el teu propòsit de vida en aquest moment t’aporta nord, dona sentit, direcció i coherència amb el que fas. És aquesta coherència amb tu mateixa la que promocionat la teva Salut.
Acordem que és el propòsit:
- El propòsit de vida és la manera coherent, significativa i útil de viure sent fidel a qui ets, aportant valor als altres i donant sentit al teu dia a dia.
- És el teu “per què” intern (sentit) expressat amb coherència externa (vida real).
- El propòsit no té tant a veure amb el ‘què’ fas com, amb ‘per què’ fas allò que fas.
- Surt del que ets quan no intentes agradar ni demostrar res.
- És estable, encara que la vida canviï.
- les feines, les etapes, els rols, canvien, … el propòsit roman.
- Té un component de servei als altres (i també a tu).
- El teu propòsit és honest amb tu.
- El propòsit no és una meta, és una manera de viure.
El propòsit és clau per:
- donar sentit a la vida: respon al perquè vius i treballes, permet deixar el ‘pilot automàtic’.
- guiar les teves decisions: saps quina encaixa amb tu i quina no, més enllà de les expectatives dels altres.
- sentir energia per seguir endavant, també en moments difícils.
- aporta coherència interna i fa que l’èxit extern no vagi en contra del benestar intern.
Idees per ‘trobar-lo’, ‘crear-lo’, treballar-nos-el:
- Mira endarrere a la vida:
- què fas de manera natural?, en quines situacions et sents ‘com peix a l’aigua’?, per què t’ha buscat la gent espontàniament?
- el propòsit sol ser allò que ja expressaves fins i tot abans de ser-ne conscient.
- Detecta moments d’energia:
- quan el temps et passa volant?, quan acabes cansada però satisfeta?
- Escolta el malestar:
- quines injustícies et remouen més?, què és el que no suportes veure fer als altres?
- Si ningú t’aplaudís i no hi hagués diners, ho seguiries fent
- Valida’l amb l’acció:
- la validació real no és cognitiva, és corporal i emocional
- et dona calma? et fa sentir coherent?
- la validació real no és cognitiva, és corporal i emocional
Una vida sense propòsit sostingut, acaba passant factura al cos.
- El cos expressa el que la ment calla:
- quan vius desalineat, fent el que no sents, sostenint vides que no són teves, … el cos acaba parlant a través de l’estrès, el cansament persistent, ansietat, somatitzacions…
- Viure sense propòsit implica prendre decisions contra una mateixa, viure en contradicció interna,… viure ‘aguantant’… i això manté el cos en alerta crònica.
- Viure amb propòsit dona sentit a un possible patiment (no desapareix però, deixa de ser absurd) i, per tant, l’impacte fisiològic és menor.
- La manca de propòsit genera buit i, el buit es compensa: excés de menjar, addiccions, hiperactivitat, sobre control…
- El propòsit afavoreix hàbits saludables, no per disciplina, sinó per la vida que es vol viure.
Les malalties tenen una arrel de desalineació vital sostinguda.
Quan una persona viu contra el que és (valors, ritme, vocació, …) el sistema nerviós entra en estrès crònic i, aquest, debilita el nostre sistema immune, per alerta constant.
La malaltia sovint és un avís tardà d‘un conflicte no escoltat. Aquesta afirmació no cerca culpabilitar sinó, donar lloc també a aquesta variable, a més de les genètiques, ambientals, biològiques, etc.
El cos no es posa malalt contra tu, sinó per tu. No com a càstig sinó, com a mecanisme de supervivència i correcció.
Aquí et deixo algunes senyals de no estar alineada amb el teu propòsit:
- cansament crònic
- ansietat difusa sense causa clara
- repetició de símptomes i malestars
- soroll mental constant
- dificultat per dir no
- sensació de buit o falta de sentit
El propòsit és un factor protector de la teva Salut i, en canvi, la desalineació sostinguda genera estrès que duu al malestar i aquest a la promoció de la malaltia.
Una persona alineada amb el seu propòsit, no viu sense problemes, però sí, viu amb coherència interna i, això, promociona la teva Salut.
Et deixo aquí alguns exercicis per continuar treballant amb l’alineació amb el teu propòsit:
- Si fos fidel a mi mateixa, avui deixaria de….
- El meu cos em demana…
- Què et dona energia?
- Què em nodreix de veritat?
- Em faig preguntes incòmodes abans que ho faci el cos
- Expresso el que sento
- Posar límits abans que aparegui una ràbia o tristesa profunda
- Què estic sostenint que en el fons no vull sostenir.
- On m’estic traint una mica avui?
- Com està el meu cos quan penso en això?
- Aquesta decisió em fa més lliure o més petita?
- Quin valor estic aportant avui?
- Relacions en les quals puguis ser tu
- Si continués així 5 anys, com em sentiria?
- Què em demana la vida ara mateix?
- Demà, per estar una mica més alineada, faré…… (petit, concret i possible).
- No busco perfecció, busco coherència.
Et proposo que creis espais per treballar-te aquestes preguntes i reflexions i, d’aquesta manera, Autocuidar-te i Promocionar la teva Salut i Benestar.
T’interessen més exercicis en aquesta línia?
Judit Camp i Nus, Facilitadora de Salut
Judit Camp i Nus: Facilitadora de Salut 