L’estrès inflama

La salut te molts pilars. Jo sovint parlo d’alimentació saludable, de descans, exercici físic, entorn social, gestió dels tòxics, que et toqui el Sol, la gestió emocional, …

Tot i això, no podem (ni cal) fer-ho tot bé i, inclús, hi ha factors que escapen del nostre control.

El primer missatge que vull fer-te arribar és que, posis atenció en els que sí pots intervenir.

És a dir, si estàs vivint una situació més estressant, és important, que et cuidis de què i quan menges, de les teves hores de son, de fer exercici de manera regular, banys de Sol, … En certa mesura, unes poden compensar les altres i ajudar-te a sostenir el que en aquest moment és més complicat.

Has de saber que això és un peix que es mossega la cua, també:

Si estàs més inflamada, és més fàcil que sentis estrès, ansietat o tristesa excessiva i, aquests tres, desgestionats, inflamen el cos.

l’estrès inflama i
la inflamació facilita l’estrès

La voluntat d’aquest article és oferir-te eines i no dissertar sobre l’efecte metabòlic de l’estrès, així que, només et deixo algunes notes de per què inflama:

És un irritant de la paret intestinal i, per tant, provoca alteracions de la microbiota i modifica la permeabilitat de l’intestí (només amb això ja n’hi hauria prou per inflamar).
La microbiota és senyalitzadora de neurotransmissors que intervenen en la gestió de l’estrès com la serotonina, dopamina, oxitocina, …
L’estrès produeix catecolamines per poder activar la fugida (per això està fet!)
També provoca alliberament d’histamina al torrent sanguini i, per tant, una reacció inflamatòria i… podríem seguir però crec que no cal.

Aquí et deixo algunes eines que et poden ajudar si estàs vivint una situació més estressant i et sents inflamada:

Vigila amb els pics de glucosa i insulina que no t’ajuden amb la gestió emocional: rebaixa la ingesta d’hidrats i, si en menges, que sigui en format de midó resistent (allò d’haver-lo passat per nevera, recordes?).

Assegura la ingesta de greixos i de proteïna de qualitat a tots els àpats per assegurar la nutrició del cervell.

Menja de colors i augmentaràs la ingesta de vitamines i antioxidants.

No desestimis la suplementació amb bisglicinat o taurat de magnesi, omega 3 de bona procedència, reishi de qualitat, probiòtics amb cepes de rhamnosus adients per tu, …

També et poden acompanyar molt les herbes medicinals com la tarongina, el llúpol, la passiflora, … i els adaptògens com el eleuterococo, el romaní o altres que millor valoris amb el teu terapeuta.

Assegura l’oxigenació del cervell posant atenció a la teva respiració i ocupa’t que sigui profunda i controlada en alguns moments del dia.

Algunes eines per induir el distrès (contrari a l’estrès): practicar ioga, la meditació, cridar, mirar lluny, el color verd, anotar cada dia 3 coses que agraeixis, fer-te banys de sal, …

I algunes per activar el nervi vague: cantar, la respiració abdominal, fer gàrgares, una dutxa freda abans del migdia, … Si l’actives, facilitaràs que l’amígdala deixi de segrestar la teva escorça pre-frontal (i pugui tornar a ‘pensar’ amb més claredat i coherència).

I, recorda que no es pot sentir i pensar a l’hora, per tant, quan et quedis pillada amb les teves pors, posa l’amor al centre. L’amor és l’antídot de la por.

l’amor és l’antídot de la por i, l’ansietat, és por anticipatòria!

L’ansietat és por anticipatòria i, en conseqüència, treballar la confiança és un gran camí.

Però, si sents que això no et funciona o la situació et supera, truca a la porta d’un terapeuta sanitari que sentis que et pot ajudar. No cronifiquis la situació perquè, com més endavant estigui més complicat és de revertir (tot i que es pot).

Demanar ajuda també és practicar l’autocura.

Si tens qualsevol pregunta pots escriure’m a juditcampinus@gmail.com

Judit Camp i Nus