Menarquia: inici de la ciclicitat (part I)

Totes les persones vivim i sentim la ciclicitat diària (ritmes circadians) i també la dels cicles de la lluna i de les estacions. No ens sentim igual a l’estiu (moment de l’any expansiu) que a l’hivern (amb força menys llum i energia de recolliment).

Però, les noies i dones, durant uns 35 o 40 anys de la nostra vida, també nosaltres mateixes som cícliques i, als ritmes de la natura (circadians, llunars i estacionals) hi sumem els nostres.

Aquesta només és una etapa de la vida de la dona, de fet, si morim de mort natural, som més anys lineals (iguals que els homes i nois) que cícliques: durant la nostra etapa fèrtil que la situem entre la menarquia (primera menstruació) i la menopausa (última menstruació). El que regirà aquesta ciclicitat és el nostre patró hormonal que s’anirà repetint durant aquesta etapa de manera previsible i ordenada si tot funciona harmònicament.

La menarquia s’esdevé de manera natural entre els 9 i els 16 anys. En qualsevol d’aquests moments és fisiològica i, podrem sentir que s’apropa el moment ja uns 2 anys abans.

és fisiològica la primera menstruació entre els 9 i els 16 anys

Encara avui algunes noies creuen que el primer sagnat arribarà de manera imprevista i, hem de saber que hi ha signes que ens anuncien la seva arribada:

• Pel al pubis i a les aixelles
• Més sensibilitat als mugrons i creixement dels pits
• Sensacions noves al baix ventre
• …
• I, uns mesos abans de la menarquia, aparició del flux vaginal

Amb l’arribada de la menarquia, la noia no passa a ser una dona, continua sent una noia però, ara, fèrtil. És important treure aquesta càrrega que durant anys s’ha donat a les noies (encara no es troben a l’edat adulta) però, sí, que coneguin i puguin reconèixer que anirà canviant amb el seu cos, la seva manera de relacionar-se amb l’entorn, la seva ment, les seves emocions i la seva sexualitat. El patró hormonal té incidència directa en tots aquests aspectes.

la noia, continua sent noia, però, fèrtil!

Aquests nous cicles que experimentem a partir de la menarquia giren entorn els 28 dies però, també poden ser més curts i més llargs. Al principi, però, fins que el cos s’entreni en aquesta nova organització, és fàcil que no siguin regulars.

Un cop s’estabilitzin, és fisiològic que durin entre 24 i 35 dies. Però, sí hi hauria d’haver un patró. És a dir, una noia/dona pot tenir cicles curts, de 28 dies o llargs però, hauria de definir-se el patró. No uns mesos curts i altres llargs.

El dia 1 del cicle és el primer dia de la menstruació, el dia 14 l’ovulació (això en un cicle de 28) i, això sí que és regular normalment, al cap de 14 dies de l’ovulació, altre cop el sagnat. El que fa variar els cicles és aquestes primeres fases de menstruació i pre-ovulació que poden durar més o menys, però, a partir de l’ovulació, normalment al cap de 14 dies més, hi torna a haver expulsió de l’endometri que no ha proliferat cap a acollir un gestat.

Per que, clar! Què és la sang que veiem quan menstruem?

Doncs, en la fase pre-ovulatoria l’endometri creix per acollir i nodrir un possible gestat però, quan això no succeeix, el cos expulsa l’endometri i, la sang que veiem durant la menstruació és una barreja d’endometri, moc cervical que el cos ha fet servir per tancar el coll de l’úter els dies anteriors, flux i sang.

‘la sang’ que veiem és:
endometri, moc cervical, flux i sang.

Aquesta menstruació (el sagnat) és més vermell i pot tenir petits coàguls els primers dies i, després, va baixant la quantitat i és més marró. El sagnat dura entre 3 i 7 dies.

Amb el sagnat és fàcil tacar-te fins que t’entrenis (igual que el teu cos). De fet, un cop entrenada també et taques, a vegades.

És important entendre que el cicle menstrual dura tot el cicle, no només els dies del sagnat. Durant tot el cicle s’experimenten canvis i sensacions i és important que acompanyem a les nostres noies a posar-hi atenció.

Que els hi proposem que atenguin a aquests canvis, que mirin i toquin la seva menstruació. Que posin atenció a quan els baixa la regla (que observin que no estan gotejant tota l’estona). Que ubiquin on està el seu úter perquè puguin connectar-hi i mimar-lo. Atendre’l.

saps ubicar el teu úter?

Anar sentint les diverses sensacions i canvis que succeeixin durant el cicle és una gran oportunitat d’autocura.  De mantenir la zona que envolta l’úter calenta, a través d’un saquet d’herbes o d’un haramaki. De fer-nos un massatge amb oli al vespre abans d’allitar-nos.

De posar atenció en que hi ha dies què estem més expansives i cap enfora (des de mig sagnat fins la fase ovulatòria) i, d’altres, que ens demanem recolliment i mirar cap endins.

Proposem a les nostres noies que apuntin i documentin aquests canvis i sensacions. Són una gran eina d’autoconeixement.

________________________
Aquesta és la primera de les 3 entregues d’aquest article (en uns dies penjaré la següent).

Pots escriure’m per qualsevol dubte,

Judit Camp i Nus