Facilitem-nos les digestions!

arros verdures

A vegades passa que has menjat poc i te sents ben pesat de la panxa… pareix que 2 fruites o un entrepà de truitada no haurien de pesar-te tant, o, fins i tot, una amanida, un rap a la planxa i meló de postre…. com és que costen tant de pair?

Hi ha moltes causes de males digestions però, una de les molt habituals és que combinem de manera poc encertada els aliments.

Combinar bé els aliments ens ajuda a millorar la digestió i, alhora, a assimilar millor els nutrients (perquè els processem millor) i, com que estalviem energia en la digestió, ens sentim menys cansats i tenim més energia, bon humor i vitalitat (toma ja, una ganga!).

La base teòrica és que els diferents grups d’aliments necessiten diferents enzims per processar-los a l’estómac i l’intestí. Uns necessiten un medi àcid i, els altres més alcalí i, si es mengen junts, aconseguim un medi neutre que el que fa és retardar la digestió, fermentació dels sucres i putrefacció de les proteïnes. Això generarà gasos, residus tòxics, inflamació, …

A grans trets, millorarem si ens fixem en no barrejar:

midons i sucres perquè produeix fermentació: pa amb melmelada, coca de sant joan, …
midons i proteïna perquè el midó necessita un medi àcid i la proteïna alcalí: llegums amb pa, estofat de patata i costella de porc, salmó amb arrós, …
un àcid i midó perquè l’àcid destrueix, en part, l’enzim que necessitem per digerir el midó: posar vinagre per amanir els tubercles com la pastanaga bullida o per amanir cereals com l’arrós.
un àcid i proteïna, també per putrefacció de la proteïna
fruita àcida amb fruita dolça perquè fermentaran a l’estómac: barrejar maduixa amb raïm o kiwi amb plàtan.
proteïnes diferents: carn picada de porc i vedella, llegums amb ou o carn, …

I, referent als postres, que és l’últim que entra a l’estómac, directament, no fer-ne, perquè, tant si és fruita com sucres (pitjor encara, és clar), dificulten la digestió i generen gasos. La fruita s’aprofita molt millor sola. L’únic grup d’aliments que combina bé amb la fruita és la verdura de fulla verda.

Un apunt particular pel melò. El meló es digereix a l’intestí, per tant, necessita pas lliure fins allí. Aquest, sempre sempre sol.

Per últim, recordar que posar la panera del pa i la gerra de l’aigua a taula lo primer de lo primer, és un costum heretada de temps de precarietat. No ens cal tant pa per acompanyar els àpats (midó) i, molt menys, aigua, que diluirà els sucs gàstrics i alentirà la digestió ajudant a generar fermentació i putrefacció.

Amb totes aquestes, pareix que només hem parlat de trobar-se cansat durant la digestió però, fixa’t que si l’aliment no arriba a l’intestí en bon estat, no l‘assimilarem bé. Llavors passa allò que un diu: però si jo menjo molt sa… i tot i això no me’n sento. A vegades, el que mengem per la boca, no és el que acaba passant a la sang.

Llavors, que menjo i amb què ho menjo?

un bon plat de fulla verda amb cereals o llegums
un bon plat de fulla verda amb peix, ou o carn
amanida variada amb fruita seca
fruita fresca a mig matí o per berenar
truitada d’espinacs o carabassó o ordigues, en lloc de patata sempre
un suc verd o batut amb fruita
infusions que ajudin a la digestió: anís, milflors, fonoll, orenga, romaní, … la que més t’agradi. Si tens necessitat de beure durant l’àpat, una infu d’aquestes calentona és la millor opció.