I què les proteïnes?

Si ets mare o pare segur que moltes vegades t’han dit…: ‘nena, dona-li xixa a aguesta criatura, que s’ha de fer gran!’…

Com va això de les proteïnes, n’hem de menjar, moltes? poques? quines? amb que…?

Les proteïnes les necessitem per formar estructures de l’organisme (com els cartílags, els lligaments, les ungles), … per regular les hormones i els neurotransmissors (insulina, serotonina, …), també fan de transportadors a través de la sang, algunes altres són enzims i fan que es produeixin certes reaccions químiques a l’organisme, altres poques formen part del sistema immunitari o ajuden a regular el PH i,… això! Que les proteïnes compleixen funcions ben importants dins del nostre cos, però… per fer tot això, en necessitem molta quantitat?

És el mateix menjar cigrons que carn de porc?

Tant li fa menjar carn recuita que ametlles?

On trobem proteïna?

Procedent d’animals: carn, peix, ous, làctics

Elaborat vegetal: tofu, tempeh, seitan

Llegums: cigrons, llenties, fesols, azukis, …

Cereals: quinoa, fajol, amarant (aquests tres tenen proteïna complerta), civada, blat, …

Fruits secs i llavors: festucs, ametlles, nous, anacards, llavors de girasol, xia, …

Per treure un bon partit de la ració de proteïna que mos mengen, hem de tenir en compte que, normalment, la que prové d’animals és proteïna complerta (ens aporta tots els aminoàcids que necessitem) i, en canvi, la que prové de vegetals, normalment hem de combinar un llegum amb un cereal o llavor, per obtenir tot el que necessitem.

Quanta proteïna hem de menjar?

Doncs, varia en funció del moment de vida però, en general, es recomanable 1 gram de proteïna x quilograms de pes de la persona al dia.

És a dir, que si jo peso 60 quilos, durant el dia, hauria de menjar 60 grams de proteïna.

I, si la meva filla de 7 anys pesa 25 quilos: 25 grams de proteïna al dia.

Us quadren els números?

La fruita i la verdura gairebé no tenen proteïnes però, si mos posem a sumar embotits, carn, ous, iogurts, batuts variats, derivats de la soja, llet i, en el millor dels casos, llegums i llavors (o cereals) que mengem durant el dia, ens adonarem que sobrepassem aquesta quantitat la majoria de dies i persones, i, el que importa encara més: la majoria d’infants estan sobreproteïnats!

Per sort, en el nostre entorn, poques persones pateixen malnutrició per manca d’aliments i, per tant, no s’acostumen a donar casos de dèficit proteic que comportaria: pèrdua de massa muscular, alentiment del creixement, alteració del sistema immunitari, …

Però, el que sí vivim molt és, infants i adults amb un excés de proteïna diària que deriva en acidificació de l’organisme (més tendència a alteracions tumorals i malalties cardiovasculars), presència d’amoníac al cos que el fetge ha de gestionar, àcid úric, … per tant, sobrecàrrega dels òrgans encarregats de filtrar substàncies tòxiques: fetge, intestins, ronyons, pell i pulmons.

Per últim, alguns pros i contres de la proteïna d’origen animal/vegetal:

Animal: ens aporten ferro i vitamina B12 però, afavoreixen la putrefacció als intestins.

Vegetal: bona aportació de fibra, vitamines i minerals però, a vegades no són tant digestives.

A! i per cert, si mengen més proteïna vegetal que animal, a més que són molt més econòmiques per la butxaca familiar, també ho són per la del planeta, perquè, s’inverteix la mateixa aigua per criar un vedell que unes quantes fesoleres?

Judit Camp i Nus